Qui no ha sentit a parlar encara del fenomen Pokémon Go? Aquest joc nascut a finals dels 90 torna, i ho fa com mai: gent saturant Central Park, cementiris plens de persones amb el mòbil a la mà caçant “pokémons” i altres històries relacionades apareixen a tots els diaris. Fins i tot la Policia ha creat un “manual de bones pràctiques” per poder jugar a aquest joc de realitat virtual de manera segura. Per què tanta bogeria? Senzill però divertit: es tracta de caminar amb el mòbil capturant pokémons amb mòbils o tauletes.
Això és el que anomenem realitat virtual augmentada i, amb un mòbil i connexió a Internet, ja la podem utilitzar.
Superant totes les expectatives, el joc de Nintendo té més descàrregues que qualsevol aplicació coneguda. Ni Tinder, ni Twitter, ni WhatsApp, ni pàgines de contingut sexual han tingut tantes descàrregues com aquest joc que està caçant grans i petits. Tenint en compte que aquesta aplicació porta els usuaris als punts on hi ha pokémons (des de cementiris i esglésies fins a casernes de la Guàrdia Civil), ja esperem l’arribada d’un nou mètode per anunciar-se allà on ronden els caçadors i destacar al mapa: “Vine a la meva botiga i experimenta caçant pokémons“… De fet, cadenes com McDonald’s ja han confirmat que estarien disposades a pagar perquè la gent acabi als seus locals jugant.
És més que probable que l’èxit de Pokémon Go acabi de donar l’empenta definitiva que la realitat virtual augmentada necessitava.
Però la realitat augmentada no és una cosa nova d’avui.
La realitat virtual augmentada: una realitat més enllà dels videojocs
Un dels grans reptes de l’eCommerce era convèncer els usuaris de comprar els productes que veien per Internet sense poder tocar-los ni provar-los abans de comprar-los. Ara que aquesta por o rebuig a la compra per Internet és cada vegada menor, fem el salt a una nova experiència en què la realitat virtual ja comença a ser la gran protagonista tant en l’eCommerce com en el retail.
La realitat augmentada permet apropar-se al consumidor final amb la simulació d’alguna cosa: des de conduir un cotxe virtualment fins a experimentar la sensació de volar o jugar en 3D. Fins ara, sembla que els usos són força clars, però el sector del comerç electrònic també hi juga el seu paper.
Les marques són conscients que han de tenir bones imatges per apropar el producte a l’usuari final. El zoom o les fotografies 360º han permès que els usuaris que naveguen per Internet o per una botiga online puguin entendre i comprovar, sense tocar-lo, el producte que se’ls ofereix. Però,
Què passa quan aquest producte s’ha de provar en ús (roba, cosmètica, joies…)?
La realitat virtual augmentada arriba per resoldre els dubtes que assalten el comprador que vol provar el producte però sense arribar a tocar-lo. En aquest afany d’arribar a l’usuari a través de la pantalla, Google ha comprat aquest mes de juliol Moodstocks, una start-up francesa especialitzada a reconèixer els objectes que se li mostren a través d’un smartphone. D’aquesta manera, apropant el mòbil a un objecte, Google indicaria què és mitjançant el seu reconeixement d’objectes (en un ús semblant al reconeixement de veu —Cortana o Siri—). És un pas més cap a la realitat virtual augmentada, que pot arribar al comerç electrònic aviat.
Com pot ajudar la realitat virtual augmentada a l’eCommerce?
A les botigues de roba i calçat online sorgeixen els dubtes: quedarà bé aquesta peça amb el que ja tinc? M’aniran bé aquestes sabates?
En les compres online, la realitat virtual augmentada que hi ha desenvolupada avui dia permet:
Vincular l’eCommerce amb el retail: gràcies al funcionament que es pot desenvolupar des de múltiples pantalles (des de mòbils fins a pantalles de mida real instal·lades a les botigues), l’usuari hi interactua i pot arribar a comprar-hi després de provar el producte de manera virtual.
Alguns poden arribar a pensar que aquesta ciència-ficció és lluny de la realitat…. Però no és així.
En països com el Japó, les proves no paren de succeir-se, i la marca esportiva Puma va arribar a oferir un emprovador-mirall virtual que permet a l’usuari anar canviant de roba sense tocar mai el producte que s’està provant.
És el cas d’aquest vídeo de 3 minuts en què la clienta tria les peces que li agraden, les col·loca sobre la seva imatge projectada a la pantalla i veu, automàticament, com li quedarien. A més, la peça que tria té la informació de talles, referència i preu per si la clienta la volgués comprar al moment. Tot i ser a la botiga física, pot passar que els clients prefereixin interactuar i tenir una experiència de compra diferent en lloc de fer cues per emprovar-se la roba.
Augment del tiquet mitjà: si el client pot provar més productes, amb més seguretat podrà incrementar el tiquet mitjà (sempre depenent del tipus de negoci). Una de les campanyes més efectives amb aquest tipus de tecnologia prové precisament de marques de cosmètica com Sephora, on, gràcies a un simulador i amb la imatge de la clienta projectada al mirall, la clienta pot modificar els colors de les ombres d’ulls veient com li queden i pot provar-ne tantes com vulgui, encadenant productes i podent arribar a incrementar el tiquet de compra gràcies a aquest simulador.
Procés de compra més ràpid: si permets que el client experimenti amb la simulació del que vol, segurament serà més fàcil convèncer-lo que només mostrant-li una imatge del producte. Sense anar més lluny, Ikea va crear el 2014 un catàleg que permetia col·locar de manera virtual el moble a casa per veure com quedaria amb la resta d’objectes de la sala. D’aquesta manera, el client podia dissenyar casa seva amb tots els objectes del catàleg disponibles per després comprar tot el que li havia agradat.
Disminució de les incidències: quan l’usuari pot experimentar i simular allò que comprarà, també pot arribar a comprendre l’experiència i les sensacions del que està comprant. Si el client té més clara la funcionalitat del que compra, serà més fàcil que estigui segur de la seva decisió.
Les marques de moda: pioneres a provar aquesta tecnologia
Com que la moda és un dels sectors que genera més ingressos en el canal online, era d’esperar que també fossin els primers a apuntar-se al carro de la realitat virtual augmentada. Tommy Hilfiger va decidir fer partícip tothom qui volgués veure la seva nova col·lecció de roba de tardor 2015 amb una sèrie de pantalles de realitat virtual que va col·locar a les principals botigues de les capitals europees i americanes. A través de les ulleres 360º, el client podia veure tot el que passava a la passarel·la i al backstage de la Setmana de la Moda de Nova York.
La dissenyadora americana Rebeca Minkoff també va voler que els seus seguidors poguessin veure la desfilada i sentir-se’n partícips des de diferents punts de vista, enregistrant-la des de la visió de l’espectador fins a la de la model que desfila. Poques hores després de posar a la venda les Cardboard (les ulleres de cartró de Google), es van esgotar al seu web.
Altres dissenyadors de luxe, com Jimmy Choo, van fer un pas més enllà creant un showroom virtual, semblant a l’espai real que té la marca a la Milan Fashion Week. D’aquesta manera, l’usuari podia sentir-se com a la passarel·la italiana sense moure’s de casa, a més de poder demanar online la peça de la col·lecció que estava veient.
Qui hi ha darrere de la realitat virtual augmentada?
El cert és que Twitter acaba d’incorporar un nou director de realitat virtual per desenvolupar aquest tipus d’experiències i traslladar-les a les xarxes socials. Mentrestant, Facebook ja va comprar Oculus Rift, la companyia que crea les ulleres de realitat virtual, mentre que Apple i les altres companyies tecnològiques continuen treballant per apropar aquesta nova tecnologia i fer-la més assequible i fàcil per als usuaris.
Creieu que el futur passa per comprar des de casa emprovant-nos la roba a través de la realitat virtual augmentada? El que queda clar és que l’usuari busca noves experiències divertides i úniques, i què millor que un joc per atraure el públic que necessita el teu negoci.
