Us heu preguntat mai com s’ho fan certes pàgines per suportar milers de visites i que el sistema d’eCommerce sigui capaç de respondre-les totes? Heu observat que, si teniu diverses aplicacions obertes al vostre PC, tot comença a anar més lent? Doncs com és possible que les pàgines suportin la càrrega de milers de persones navegant i, en moltes ocasions, totes alhora?
La resposta és simple i complexa alhora, i força tècnica, tot i que intentaré explicar-ho sense tecnicismes, a veure si me’n surto…
Podríem comparar un sistema d’eCommerce d’alt rendiment amb una empresa que es dediqués a la fabricació en sèrie de qualsevol tipus de peces, en què, simplificant, trobaríem el següent:
1. El control d’accés a la fàbrica.
2. El departament de venda de peces.
3. Els departaments de producció.
a. Departament de disseny i creació de motlles per a les peces
b. Departament de fabricació
c. Magatzem de peces
El control d’accés a la fàbrica correspondria a la capa de seguretat del sistema, on es bloqueja o es dona accés a una petició enviada des d’un navegador d’internet. La capa de seguretat certifica que no accediran al sistema peticions malintencionades o no acceptades segons diferents criteris i, alhora, incrementa el rendiment del sistema.
En segon lloc, aquesta petició, un cop el control d’accés la deixa passar, arribaria al departament de vendes, encarregat de comprovar si la resposta (peça) existeix i està disponible; en cas afirmatiu, la lliuraria immediatament al client. Si, en canvi, la resposta (peça) no fos al magatzem, el sistema donaria una ordre de fabricació al cap de disseny i, posteriorment, una ordre de fabricació al cap de producció amb el motlle prèviament dissenyat. Així, al cap d’un temps ja es disposaria de la resposta (peça) per lliurar-la al client. Veureu que una resposta (peça) que ja existeix i està disponible no suposa cap feina i es pot lliurar immediatament. En canvi, una resposta (peça) nova comporta molta més feina i temps.
Doncs bé, aquest símil defineix a grans trets el funcionament dels sistemes d’alt rendiment. Però encara podem entrar una mica més en detall per acabar d’entendre les diferències que es podrien produir i les millores que es poden aplicar sobre aquesta base perquè el nombre de respostes (peces) que es puguin lliurar sigui més gran i el sistema no es col·lapsi per moltes peticions que es rebin.
El cor del sistema és al departament de fabricació, i sobretot en el seu cap o caps i en la seva coordinació. Què passaria si en lloc d’un cap en poséssim 2 perfectament coordinats? Doncs que podrien repartir més feina de fabricació i disseny en el mateix espai de temps. I si, a més, hi poséssim més operaris? Doncs tindríem més capacitat de producció, oi?
Amb això podem veure que, de la mateixa manera que una fàbrica aconsegueix millors resultats en funció de com optimitza la seva organització i els seus procediments de treball, un sistema informàtic complex com aquest segueix els mateixos principis. Els efectes que es produeixen en el rendiment depenen dels mateixos factors, tot i que és cert que els paràmetres que cal ajustar en un sistema d’aquest tipus són molts més que en el cas d’una fàbrica.
Per acabar, no hem entrat en temes de logística, un factor igualment important, ja que si no disposem d’una capacitat de transport adequada per traslladar la informació (peces) d’un lloc a un altre, per molta capacitat de producció que tinguem no millorarem els resultats. El que en una fàbrica seria la logística, en un sistema d’aquest tipus, salvant algunes diferències, seria l’anomenada amplada de banda d’internet, i en lloc de quantificar-se pel nombre de carrils de l’autopista, es mesuraria en kilobits o megabits.
