Un bloqueig que no deixa rastre. Si ChatGPT i els seus agents decideixen que la teva web no és segura, deixen d’obrir-la, i als teus registres no hi apareix ni una visita perduda. Per a la direcció, la conclusió és senzilla: l’accés dels agents d’IA a la web ja és un indicador de negoci, i cal mesurar-lo igual que es mesura el trànsit de Google.
Què ha passat
Un grup editorial internacional, amb continguts de notícies i revistes, porta des del maig del 2026 sense que ChatGPT pugui carregar les seves pàgines. No és un problema del seu servidor: els registres mostren que les peticions ni tan sols hi arriben. L’origen és una comprovació interna de seguretat d’OpenAI, coneguda com a «Aura», que classifica dominis i decideix si les seves eines els poden obrir.
Quan un domini queda marcat, la cerca en directe de ChatGPT i el navegador dels seus agents (el que fa servir Codex per navegar i actuar en nom de l’usuari) es neguen a entrar-hi. El bloqueig ignora la configuració de l’usuari i el robots.txt, es desa a la memòria cau durant 24 hores i ni tan sols una regla de «permetre sempre» de l’administrador l’aixeca. El mateix agent rep la instrucció de no buscar alternatives.
Les proves van ser clares: dos competidors directes carregaven sense problemes a la mateixa sessió, i una pàgina d’un tercer construïda amb la mateixa tecnologia, però en un altre domini, també. Setmanes després, les cinc adreces provades (web principal, subdominis i articles) continuaven bloquejades. El suport d’OpenAI va confirmar per escrit que hi havia una restricció de seguretat activa i la va passar als seus equips especialistes per revisar si era «esperada». No hi ha pàgina d’estat, ni formulari d’apel·lació, ni termini.
Una dada ajuda a entendre per què ningú no ho havia detectat: en 30 dies, els rastrejadors d’entrenament d’OpenAI van fer unes 5.000 connexions amb èxit a aquella web, davant de 477.000 de Google i 564.000 d’Anthropic. El volum que arriba d’OpenAI és petit, i quan falta del tot, no es nota.
La lectura de fons: un nou porter que no avisa
Durant vint anys, la visibilitat en línia depenia de regles conegudes. Si Google no indexava una pàgina, Search Console ho deia. Amb els assistents d’IA apareix un porter diferent: cada plataforma decideix, amb criteris propis i poc documentats, quines webs poden consultar els seus agents. I ho decideix abans que la petició surti cap al teu servidor, de manera que cap eina d’analítica no ho registra.
El cas afecta un mitjà, però el mecanisme no distingeix sectors. Una botiga en línia, un catàleg B2B o una web corporativa poden quedar marcats igual, amb raó o sense. I el perill és diagnosticar-ho malament: és fàcil pensar que la marca no surt a les respostes de la IA per un problema de continguts o de posicionament, i invertir en el que no toca.
Per què importa al teu negoci
Els agents d’IA ja fan tasques per encàrrec: comparen proveïdors, busquen fitxes tècniques, preparen una llista de la compra. Si la teva web no es pot obrir, l’agent no s’atura a preguntar: passa a la font següent. Això vol dir tres coses per al compte de resultats:
- Vendes que no veus perdre. No hi ha visites fallides, ni errors, ni carrets abandonats. Simplement, la teva marca no entra a la comparació.
- Pressupost mal assignat. Si el problema és un bloqueig, cap inversió en continguts o en posicionament per a IA no el resoldrà.
- Dependència sense interlocutor. A diferència d’un cercador clàssic, avui no hi ha un canal clar per reclamar. Qui tingui una relació comercial amb la plataforma (publicitat, acords d’empresa) tindrà més opcions que algú revisi el seu cas.
Què convé comprovar aquest mes
No cal un projecte tècnic per saber si t’afecta. N’hi ha prou que algú de l’equip dediqui un matí a fer-se aquestes preguntes:
- Pot ChatGPT obrir i resumir avui la nostra pàgina principal, una categoria i tres fitxes de producte o servei clau? I obrir la web de dos competidors a la mateixa sessió?
- Si falla, el nostre servidor registra la petició? Si hi ha un error als nostres registres, el fre és nostre (tallafocs, regles antibots, bloqueig geogràfic). Si no hi ha res, el fre és a fora.
- Qui guarda les proves? Captures amb data i hora, el missatge d’error exacte i els registres. És el que demana qualsevol suport per escalar un cas.
- Tenim un contacte comercial amb la plataforma que pugui empènyer la revisió?
I una regla que convé deixar clara: no intentar esquivar el bloqueig. Les polítiques d’ús d’OpenAI ho prohibeixen, i la mateixa eina ho indica.
Com ho enfoquem a TRILOGI
Per a nosaltres, aquesta notícia confirma una cosa que ja veiem als projectes: el canal dels assistents d’IA necessita el seu propi quadre de comandament. No n’hi ha prou de mesurar sessions i conversions; cal saber, de manera periòdica, si els agents de cada plataforma poden obrir les URL que més venen, i creuar-ho amb les vendes d’aquestes mateixes pàgines.
Ho plantegem així: una llista curta d’URL crítiques (les que concentren la facturació), una comprovació programada d’accés des dels principals assistents, comparada amb un parell de competidors com a control, i una alerta quan alguna cosa canvia. Aquest indicador va al mateix panell que la direcció ja revisa, al costat del trànsit i les vendes per canal. Si un dia cau, se sap en hores i no en mesos, i s’arriba al suport amb les proves preparades.
És una peça petita dins de la nostra feina d’analítica avançada i dashboards amb IA: convertir el que passa als nous canals en una dada que serveixi per decidir.
Cada dimarts, les 5 notícies que importen: subscriu-te a la newsletter.
