Bloquejar o obrir la porta als «bots d’IA» ja no és una decisió d’un sol clic. Darrere d’aquesta etiqueta hi ha almenys quatre tipus de visitants amb objectius diferents, i la regla que realment s’aplica al teu web no sempre és la que creu el teu equip de màrqueting. Si ningú de la direcció és responsable d’aquesta decisió, la teva empresa pot estar desapareixent de les respostes de ChatGPT o Gemini sense saber-ho, o regalant contingut sense obtenir res a canvi.
Què ha passat: el debat deixa de ser «sí o no»
A la comunitat SEO internacional s’està consolidant una idea que convé portar al comitè de direcció: cal passar de les llistes de bloqueig improvisades a una política de bots documentada i acordada. L’argument parteix d’una distinció senzilla. El que solem anomenar «bot d’IA» són en realitat coses molt diferents:
- Rastrejadors d’entrenament, que llegeixen el web per entrenar models de llenguatge.
- Bots de recuperació, que consulten pàgines en temps real per construir una resposta en un cercador o assistent d’IA.
- Visites llançades per un usuari, quan algú demana a un assistent que llegeixi una pàgina concreta.
- Agents autònoms, que naveguen, comparen i fins i tot intenten comprar com ho faria una persona.
A aquests s’hi sumen els rastrejadors de cercadors de sempre. Bloquejar-ne un o un altre té conseqüències molt diferents: tancar el pas a un rastrejador d’entrenament protegeix el teu contingut; tancar-lo a un bot de recuperació pot treure la teva marca de les respostes de la IA del tot, no només fer-la baixar unes posicions.
El problema que gairebé ningú veu: el robots.txt no mana
El fitxer robots.txt, on la majoria de webs declaren quins bots accepten, és una petició voluntària. Qui bloqueja de debò és la capa de xarxa i seguretat: el CDN, el tallafoc d’aplicacions o el servei antibots. I aquesta capa la sol configurar un altre equip, amb altres objectius (frenar abusos, estalviar servidor, protegir dades).
El resultat és habitual: màrqueting creu que el web està obert als assistents d’IA perquè així ho diu el robots.txt, mentre el tallafoc els està frenant per defecte. O a l’inrevés: l’empresa creu que protegeix el seu catàleg i els seus preus, i els està servint sense control. A més, els agents que naveguen com persones activen l’analítica i es barregen amb el trànsit real, cosa que distorsiona conversions i costos d’adquisició.
Per què importa al teu negoci
La visibilitat a la IA comença a pesar en la captació. Quan un comprador pregunta a un assistent per proveïdors, productes o comparatives, només hi apareixen els webs que l’assistent ha pogut llegir. Una regla mal posada al CDN pot tallar aquest canal en silenci, i ningú no ho detectarà a l’informe mensual perquè no hi ha cap caiguda visible: simplement, no hi ets.
També hi ha una qüestió de marge i de risc. Obrir-ho tot té costos: càrrega de servidor, contingut propi que alimenta models de tercers sense retorn i, en catàlegs B2B, preus o condicions que no haurien de circular. Tancar-ho tot en té d’altres: menys presència on el client ja busca. És una decisió de negoci amb efectes en vendes, costos i exposició, i per això no hauria de quedar en mans d’una sola persona tècnica.
Què convé comprovar aquesta setmana
No cal un gran projecte per saber on ets. Aquestes preguntes, que pot plantejar qualsevol director general o de màrqueting, solen bastar per detectar el problema:
- Coincideixen les regles? Compara el que diu el robots.txt amb el que realment bloquegen el CDN i el tallafoc. Si ningú no sap respondre, ja tens la primera tasca.
- Qui entra de veritat? Demana al teu equip tècnic que revisi els registres del servidor de les últimes setmanes i identifiqui quins bots d’IA hi arriben, a quines pàgines i amb quina freqüència.
- Què vols protegir i què vols que es vegi? Normalment convé que la IA llegeixi fitxes de producte, categories i contingut de marca, i no zones privades, tarifes per client o cercadors interns.
- Qui decideix? Màrqueting, tecnologia, seguretat, legal i vendes haurien d’acordar la política i revisar-la cada pocs mesos, perquè els bots canvien de pressa.
Un exemple il·lustratiu: un distribuïdor B2B pot decidir que els assistents d’IA llegeixin el seu catàleg públic per aparèixer en comparatives, però bloquejar l’accés automatitzat a la zona de clients i a les llistes de preus, i separar a l’analítica el trànsit d’agents per no inflar les mètriques de conversió.
Com ho enfoquem a TRILOGI
El primer que fem és posar els fets sobre la taula: creuem el robots.txt, la configuració del CDN i del tallafoc i els registres reals del servidor per veure quins bots d’IA entren, quins es queden fora sense que ningú ho hagi decidit i quines pàgines consulten. Amb aquest mapa, proposem a la direcció una política de bots per tipus (entrenament, recuperació, usuari i agents) alineada amb els objectius comercials, l’apliquem a la capa que mana i deixem una revisió periòdica perquè no es desajusti amb cada actualització. Forma part de la feina que fem a la nostra plataforma eCommerce gestionada, on la seguretat i la visibilitat es configuren juntes i no l’una contra l’altra.
La pregunta per a la propera reunió de direcció és simple: qui decideix a l’empresa quines intel·ligències artificials poden llegir el nostre web? Si la resposta és «ningú» o «el proveïdor d’allotjament», val la pena dedicar-hi una hora.
Cada dimarts, les 5 notícies que importen: subscriu-te a la newsletter.




