Un petó després de lliurar un ram. Així li han agraït la feina a Izaskun Obieta en més d’una ocasió. Al capdavant de Lekanda Floristas, durant més de 25 anys, Izaskun ha convertit la seva estratègia online en un negoci de proximitat. La seva àrea d’actuació és d’uns 41 km², la zona de Bilbao, una extensió on hi ha més de 30 floristeries amb presència a la xarxa.
Quina és la flor més difícil d’aconseguir?
La rosa negra natural; jo no n’he vist mai cap.
La més demanada?
La flor que més venem són les roses i segurament, tot i que no ho he calculat mai, ens acostarem a les 1.000 dotzenes l’any.
La més cara?
Fa uns anys hauria dit que les orquídies, però avui dia això no seria cert. D’entre les orquídies, la Vanda seria la més cara, la meva preferida.
L’encàrrec més extravagant?
Uf! És difícil; després de 25 anys treballant amb flors encara em continuen sorprenent. Recordo quan vaig haver de tenyir una rosa preservada de color plata. Va quedar preciosa!
Quin és el teu lema en el dia a dia?
M’encanten les flors, m’encanta vendre-les, però per a mi no hi ha res millor que el moment de lliurar un ram: la cara de qui el rep, la sorpresa, la il·lusió… fins i tot de vegades m’han fet un petó. Per a mi, un client content i satisfet amb la meva feina és el més important, i ens hi esmercem molt.
Izaskun Obieta, propietària de Lekanda Floristas
Què creieu que us identifica o us fa diferents en una zona on hi ha un nombre elevat de floristeries que, com vosaltres, també actuen a l’àrea de Bilbao?
Tot el que surt per la porta està fet de manera totalment personal; cada florista té el seu propi estil i jo tinc el meu. Tots els rams, centres… els fem nosaltres mateixos, i això els fa únics. Procurem adaptar-nos al client en tot.
Fa poc més d’un any que vau afegir la botiga online al vostre negoci. Per què vau decidir obrir-la? Buscàveu alguna cosa en concret, un objectiu definit?
No hi havia un objectiu clar. Jo, tant personalment com professionalment, sóc compradora online. Personalment, com a mare treballadora i autònoma, em resulta molt pràctic i estalvio molt de temps comprant online; professionalment, també em permet veure coses que d’una altra manera només veuria en rebre-les, i també em facilita molt la vida. Llavors vaig pensar que hi hauria molta gent com jo i que les flors són una cosa que es pot comprar sense haver d’anar físicament a la floristeria. Em va semblar una bona manera de fer-se publicitat i una possibilitat d’augmentar les vendes.
Quins efectes heu notat des que la teniu? Oferiu el mateix que a la botiga física?
Amb la botiga online, a més de les vendes directes, hem aconseguit que es multipliquin les trucades i les vendes sense que el client s’hagi de desplaçar. És gairebé impossible vendre les mateixes coses a la botiga física que online. A la botiga física parles amb el client i li pots donar exactament el que vol.
Online és com comprar per catàleg: veus una foto i, si t’agrada, la compres. El client ha de confiar que ho rebrà, entre altres coses perquè paga sense rebre res, només ha vist una foto, i tu no pots personalitzar el producte perquè, com que no hi ha conversa, no saps res d’aquella persona; has d’intentar que s’assembli tant com sigui possible a la foto.
D’altra banda, en el nostre cas, moltes de les coses que fem són úniques. Per exemple, amb les roses preservades fem molts centres, però cap d’igual a l’anterior; si els volguéssim posar al web, quan li faig una foto, que ha de ser de gran qualitat, i la penjo, ja l’he venut a la botiga i l’he de retirar perquè el següent no s’hi assembla.
«La majoria de la gent utilitza internet per buscar i comparar; ja no cal entrar a les botigues per veure què tenen»
Esteu aplicant tècniques de SEO específiques per a l’àmbit local en una zona on hi ha molta competència entre floristeries. Us arriben clients a través de la botiga online? I per què una botiga online local?
La majoria de la gent utilitza internet per buscar i comparar; ja no cal entrar a les botigues per veure què tenen. Des de casa, sense compromís i a qualsevol hora, podem tafanejar tota mena de productes, veure’n els preus i comparar unes botigues amb unes altres sense moure’ns i en només uns minuts. Una altra cosa és donar les nostres dades, fins i tot les bancàries, i fer compres, pagar coses que només veiem en foto i a empreses que no sabem si existeixen. Per això crec que la gent tendeix a trucar per telèfon o fins i tot a venir a la botiga física: necessiten saber que al darrere hi ha una empresa i unes persones.
Per què local? Treballem amb gènere altament perible i el seu transport és molt delicat. No es pot bolcar, no pot estar en llocs amb temperatures altes ni massa baixes, durant el transport les flors no poden portar aigua i es poden marcir, les plantes porten terra i es trenquen amb certa facilitat; no pesen gaire però sí que tenen força volum. Requereixen un transport especialitzat. És un tema delicat que ens estem plantejant.
«Encara que després truquis per telèfon o vagis a la botiga, la primera cerca és per internet.»
Quina funció creieu que fa el web actualment? Us ha ajudat a donar-vos a conèixer?
Ens ajuda molt. Serveix de suport a la botiga. Qui no busca primer a Google quan necessita alguna cosa? Encara que després truquis per telèfon o vagis a la botiga, la primera cerca és per internet.
Esteu especialitzats en casaments, i fins i tot teniu un pack especial per a núvies. Un sector exigent. Us ha ajudat la botiga online? Si és així, en quin sentit?
Doncs totes, sense excepció, diuen que visiten la nostra secció de núvies online. Rebo moltíssims correus de núvies demanant informació. En aquest sentit, estic encantada!!
Sé que dueu a terme diverses iniciatives per potenciar el comerç local. Una visió local pot casar amb el salt a l’entorn online? Per què?
Casen perfectament. Perquè una cosa és la botiga física, que en el nostre cas és en un poble i que, per sobreviure, necessita el consum local. Jo sóc partidària de la vida al poble i de consumir-hi. Els comerços donen vida i generen ocupació, però avui dia internet és important i, a través d’internet, gent que es troba a l’altra punta del món pot comprar per molt pocs diners flors a la seva mare que viu a Mungia, i no et pots imaginar la il·lusió que li farà saber que el seu fill o filla s’ha recordat d’ella.
